Turismo Llíria

Patrimoni Històric

  1. Home
  2. Presentació

Presentació

Llíria posseeix les restes de la que va ser una de les ciutats ibèriques més importants.

Aquesta ciutat, amb prop de 10 ha. d’extensió, anomenada Edeta, va ser seu administrativa i centre de poder d’Edetània, un gran territori que s’estenia des del riu Xúquer fins al Palància. Edeta presenta un urbanisme complex a força de carrers adaptats al desnivell del terreny on s’ubiquen cases construïdes amb sòcol de pedra i toves.

Aquest jaciment arqueològic ha donat el millor conjunt de ceràmica pintada de tota la cultura ibera. El conjunt s’exposa al Museu de Prehistòria de la Diputació de València. De les nombroses peces que el componen, destaquen el Vas dels Guerrers i el Kalathos de la Dansa.

Tossal de Sant Miquel
Castellet - Turisme Llíria
Castellet de Bernabé

Al voltant d’Edeta es situaven poblats ibèrics com el de la Mont-ravana i masos dedicats a l’explotació agrícola i minera com el Castellet de Bemabé. Aquest és un dels millors exemples d’aquest tipus d’assentament on el model urbanístic resultat és l’anomenat carrer central, amb les estructures adossades a la muralla a banda i banda d’una via de circulació disposada a l’eix longitudinal del recinte.

El personatge més representatiu del món iber va ser Edecó, règul dels edetans, que va governar la ciutat ibera d’Edeta i el seu territori al segle III aC.

Molló del Pla de l'Arc
Molló del Pla de l'Arc

A l’època d’August, Edeta (Llíria) va ser municipi romà, la seua importància va ser notable i va rivalitzar amb Valentia (València) i Saguntum (Sagunt).

Un dels símbols més emblemàtics de la presència romana a Edeta (Llíria) és el Molló del Pla de l’Arc. Es tracta d’una pilastra romana de 3 metres d’alçària.

El promotor d’aquesta obra va ser Marc Corneli Nigrí Curiat Matern. Aquest edetà va ser senador consular, candidat a emperador i una de les personalitats més riques i amb major poder polític dels últims anys de segle I.

A prop de les termes es troben els Mausoleus Romans. Es tracta d’un dels millors exemples d’arquitectura funerària romana del segle I, conformat per dos mausoleus o edificis funeraris que formaven part de l’antiga necròpolis d’Edeta (Llíria).

Al Museu Arqueològic de Llíria (MALL) s’exposa “Lliçó per a una celebració”, conjunt de pintures que relaten la introducció del Cristianisme a Edeta (Llíria). Una mostra d’un conjunt numismàtic de 6.000 denaris de plata dels segles I a III anomenat el “Tresor de Llíria”, i un conjunt d’inscripcions honorífiques i funeràries dedicades a personatges de rellevància de l’Edeta romana. Al Museu Nacional d’Arqueologia (Madrid), es mostra “Els XII treballs d’Hèrcules”, un dels millors exemples de mosaics romans de tot Espanya, originari d’Edeta (Llíria).

Les Termes Romanes de Mura és un complex arquitectònic de quasi 4000 m2 conformat per un temple de caràcter oracular d’estil grec i un recinte termal doble de tipus pompeià, per a dones i per a homes.

Santuari Oracular

Integrat en el nucli urbà de Llíria es troba la Vila Vella, antiga vila medieval.

Del segle VIII al XIII, l’actual Vila Vella va ser una medina islàmica anomenada Lyria. Medina d’importància estratègica, com ho demostra el fet que el 1090 va ser assetjada per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, per no pagar les paries (impostos).

La medina islàmica tenia com a edificis més representatius de la societat andalusí la mesquita com a centre religiós, l’alcassaba com a fortalesa defensiva i el hammam com a bany públic.

Turisme Llíria - Banys Àrabs
Banys àrabs
església de la Sang turisme Lliria

Església de la Sang

L’any 1239, el rei aragonès Jaume I conquesta Lyria i el 1253 li atorga la Carta Pobla que la converteix en vila reial del Regne de València dins de la Corona Aragó. La vila és repoblada principalment per famílies cristianes de procedència catalana, aragonesa i occitana.

En el punt més alt de la Vila Vella trobem l’església de la Sang (segle XIII). És el millor exemple d’arquitectura de Conquesta valenciana amb elements arquitectònics de transició del romànic al gòtic. Declarada monument nacional el 1919. Presenta una decoració a base de pintures murals del segle XIII on apareixen les figures de sant Esteve, sant Pere de Verona i santa Bàrbara.

Conserva dues columnes i l’aljub de l’antiga mesquita. Destaca el artesonado de estilo mudéjar, decorado a base de formes epigràfiques vegetals i geomètriques, del bestiari medieval i de figures humanes que representen la societat feudal de l’època.

A la Vila Vella trobem l’església del Bon Pastor (segle XIV). Conserva una singular pintura mural italogòtica que representa la Crucifixió de Crist a la part superior i l’Anunciació a la inferior.

A més, la Vila Vella conserva algunes cases populars del segle XV amb portals característics d’arcs de mig punt i amples estances interiors d’arcs diafragma com el Forn de la Vila, antic forn de “coure pa”, i Ca la Vila Vella, antiga Cambra dels Jurats.

Al Museu Arqueològic de Llíria (MALL), s’exposen unes taules pertanyents a un retaule gòtic originari de l’església de la Sang on es representa sant Pere Apòstol i sant Pere de Verona, i un joc medieval de calze i setrilleres per a la celebració de l’Eucaristia.

La Vila Vella conserva, també, part del recinte emmurallat medieval amb trams de muralla, merlets i torres.

església del Bon Pastor turisme Lliria

Església del Bon Pastor

La segona meitat de segle XVI suposa per a Llíria una nova etapa de creixement demogràfic i urbà. La ciutat trasllada definitivament el centre a la plaça Major, lloc que ocupa en l’actualitat.

A la plaça Major es troba Ca la Vila. Palau renaixentista que va ser seu de les dependències municipals a l’època foral com l’Almodí, la Sala el Consell, la Cambra dels Jurats, la Cort de Justícia i la Presó. L’edifici, totalment restaurat, és l’actual seu de l’Ajuntament de Llíria.

A la mateixa plaça es troba l’església de l’Assumpció. Es tracta d’un dels millors temples d’estil barroc de la Comunitat Valenciana i el millor exemple arquitectònic de la Contrareforma catòlica valenciana. La façana és monumental i representa un autèntic retaule en pedra.

Al tossal de Santa Bàrbara es troben les restes d’una ermita renaixentista. Des d’aquest punt es gaudeix d’una magnífica vista panoràmica des d’on es contempla la ciutat de Llíria, el tossal de Sant Miquel i la serra Calderona.

Monestir de Sant Miquel

Al tossal de Sant Miquel es troba el monestir de Sant Miquel. Va ser fundat pel rei Jaume II per a la residència de beates dedicades a l’oració. La construcció inicial és de segle XIV, però l’actual edifici data del segle XVIII. De l’església, d’estil neoclàssic, destaca el cambril decorat a base de pintures murals academicistes obra de Manuel Camarón (alumne de Velázquez) i una pintura gòtica sobre llenç de Vicent Masip.

Al parc de Sant Vicent, i a pocs metres de la font, es va construir al segle XVIII l’ermita de Sant Vicent sota l’advocació de Sant Vicent Ferrer. Segons la tradició, l’any 1410, sant Vicent va tornar a fer brollar l’aigua de la font que estava seca. L’edifici és d’estil barroc i neoclàssic, amb pòrtic a l’entrada i d’una sola nau a l’interior.

Al barri de Raval se situa l’església de Sant Francesc, edifici construït pels franciscans que conserva una decoració senzilla a base de pintures amb elements academicistes.

A la Vila Vella es troba l’església de la Mare de Deu, edifici senzill on destaca la maçoneria de l’exterior i els carreus de les cantonades.

Prop de la Vila Vella s’ubica l’església i el convent del Remei, conjunt arquitectònic construït pels trinitaris amb aires classicistes. Conserva un interessant claustre d’estil neoclàssic.

Finalment, i també als voltants de la Vila Vella, es troba el molí de la Parra, un antic molí hidràulic del segle XVIII.

Lost your password?

User registration is disabled for now. Contact site administrator.