L’any 2007 l’Ajuntament de Llíria inaugura el Museu Silvestre d’Edeta amb la col·lecció anomenada “Espai per a un escultor”.

L’edifici triat per a albergar la col·lecció és el palau de «Ca la Vila Vella». Un monument arquitectònic d’estil gòtic civil construït el segle XV per albergar l’antiga Cambra dels Jurats de la Llíria medieval que encara conserva a l’interior arcs ogivals diafragma.

El museu compta amb 150 obres, de les quals 90 són dibuixos, monotips, aquarel·les i olis, 42 són escultures en donació i 18 escultures en cessió.

A l’exterior s’exposa el «Cap del Pare Túria». Es tracta d’un fragment d’una de les peces més representatives de l’escultor: la font instal·lada a la plaça de la Mare de Déu de València que representa el riu Túria amb les seues huit séquies.

A l’interior, davant de l’entrada, es troba una recreació del taller de l’escultor, on s’experimenta la sensació d’estar en l’estudi de l’artista i s’exposa el procés de creació d’una peça escultòrica des de la primera idea reflectida als esbossos fins a la presentació de l’escultura definitiva.

A l’esquerra es troba l’Aula Virtual, on es projecta un audiovisual sobre la vida i l’obra de l’artista amb imatges i testimonis en primera persona.

A l’entresol s’exposen escultures definitives amb els seus dibuixos i esbossos.

I a la planta superior s’exposen escultures de mida xicoteta realitzades en bronze i marbre i un espai per a dibuix i pintura.

Manuel Silvestre i Montesinos

Manuel Silvestre i Montesinos (Llíria 1909-2014), conegut en l’àmbit artístic com a Silvestre d’Edeta, ha estat nomenat Fill Predilecte de Llíria i Fill Adoptiu de València.

De menut, inicia la seua formació escultòrica en un taller de pedra i marbre a València. Assisteix a les classes de l’Escola del Gremi de Mestres Fusters, on continua la seua preparació en dibuix i escultura.

D’adolescent, marxa a l’illa de Mallorca a fer el servei militar i aprofita per titular-se en l’Escola d’Arts i Oficis de Palma. De tornada a València, entra l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, on es llicencia i és nomenat Acadèmic.

Amb Esteve Edo i Octavi Vicent, Silvestre forma part d’una generació daurada d’escultors valencians de principis de segle XX que tenen una concepció mediterrània de les formes. La seua obra és fonamentalment tradicional, basada en les formes naturals.

La seua tècnica és molt singular: esculpeix com li agrada, sense complicar-se amb noves tendències, sense preocupar-se per l’existència de corrents innovadors o modes estèrils.

De vegades interpreta formes, d’altres s’acosta a la realitat, però sempre busca l’essència. Utilitza els plans i els volums simplificant les formes. Busca l’elemental, les primitives figuracions.

Tota aquesta particularitat artística de Silvestre es manifesta en una obra delicada, quasi poètica. La seua obra és una manera personal d’acaronar la vida de manera serena.

El seu treball, en definitiva, és el mitjà que té Silvestre de comunicar, de parlar, de transmetre tota la seua qualitat humana de persona sincera i de treballador honest.

“Palabras del escultor”

“Si fem algunes consideracions o tractem d’encasellar d’alguna manera la meua obra escultòrica, hem de tindre en compte el lloc, el moment i l’entorn en què té lloc.
Podria classificar-se dins de l’anomenada figuració sorgida de la tradició clàssica.
Com a valencià, difícil serà eixir-se’n o alliberar-se de la influència dels meus mestres de l’expressió plàstica mediterrània, poc preocupada dels ismes, però sí del tema i de la delicadesa, tant si es tracta d’un nu femení, un retrat, una maternitat, o del valor dels plans i dels volums que responguen a acariciar l’entorn de la vida.
Això fa que la meua obra tinga una trobada amb els vessants naturals de l’escultura moderna i figurativa”.