Monuments arquitectònics

BANYS ÀRABS

Medina andalusí. S. XII-XIII. BRL (Bé de Rellevància Local).

El Hammam de Madinat Lyria va ser construït al segle XII fora de la muralla de la medina de Lyria per a l’aprofitament de l’aigua que discorre en aquest lloc exacte provinent del naixement conegut actualment com a Font de Sant Vicent. Complia diferents funcions bàsiques per a la comunitat local musulmana del moment.

Funció higiènica, ja que els veïns hi acudien per banyar-se i netejar-se utilitzant sabons, hennes, perfums, dentifricis i depilatoris. Funció social, ja que era el lloc de reunió habitual de les veïnes i veïns i hi havia horaris per a dones i homes de manera diferenciada. I funció religiosa, ja que la societat musulmana es purificava en aquest lloc abans d’acudir a la mesquita; per tant, el divendres, dia sagrat de l’Islam, la visita era obligatòria.

L’edifici té una mida de 400 m2 i està dividit en dos àmbits diferents. D’una banda, l’Al-Maslah o la sala d’estar enjardinada i a l’aire lliure. I de l’altra, les sales de bany de l’interior del recinte que són tres: Bayt al-Barid o sala freda, Bayt al-Wastani o sala temperada i Bayt al-Sayun o sala calenta.

El Hammam va estar en ple funcionament fins a la Conquesta cristiana del segle XIII. A partir d’aquest moment, deixa d’utilitzar-se progressivament com a bany públic fins que al segle XV l’espai és reutilitzat com a recinte industrial medieval, concretament una fàbrica d’adobament de pells coneguda com a adoberia de Barulles.

Banys-Arabs-turisme-Llíria — Banys àrabs

Turisme Llíria - Muralles medievals — Muralla medieval

MURALLA MEDIEVAL

Vila medieval. S. XII-XIV. BIC (Bé d’Interés Cultural)

La Vila Vella de Llíria conserva restes arquitectòniques del que va ser el recinte emmurallat. Parts de la muralla medieval encara visibles són els murs amb merlets i la torre de guaita de planta quadrada ubicats als carrers de Viriat i de Sant Joan de Mata.

La funció d’aquesta construcció va ser la defensa de Madinat Lyria durant els segles XII i XIII i de la vila reial de Llíria durant els segles XIII i XIV. A partir del segle XVII s’inicia un procés de demolició del recinte emmurallat que coincideix amb el moment d’expansió demogràfica de Llíria cap a la zona del pla, fora de l’actual Vila Vella.

PINTURES DEL BON PASTOR

Villa medieval. S. XIII-XV. BRL (Bé de Rellevància Local).

Edifici construït el segle XIV per albergar l’hospital medieval de Llíria, del qual es conserva encara l’estructura original d’arcs diafragma. Al segle XV, l’hospital es reconverteix en seu de la Confraria de Jesucrist, fet que comporta la rehabilitació de l’espai interior per a adequar-lo als nous usos. Aquest és, precisament, el moment en què es realitza l’extraordinària pintura mural d’estil italogòtic que representa la Crucifixió i l’Anunciació.

A la part superior de la pintura es representa la Crucifixió, amb Crist, al centre, crucificat i amb els dos lladres, Dimes i Gestes, a cada costat. A l’esquerra, es representa la Verge amb les tres Maries: Magdalena, Salomé i Cleofàs. I a la dreta, sant Joan amb altres personatges. A la part inferior es representa la Verge i l’arcàngel sant Gabriel entre un gerro amb lliris blancs, símbol de la puresa.

A partir del segle XVIII, comença a denominar-se església i casa del Bon Pastor, a causa que la Confraria de Jesucrist ara s’anomena del Bon Pastor.

església del Bon Pastor turisme Llíria — Església del Bon Pastor

ESGLÉSIA DE LA SANG

Vila medieval. S. XIII-XIV. Monument Nacional

Considerada com un dels millors exemples d’església de Conquesta, amb elements arquitectònics de transició del romànic al gòtic, va ser construïda sobre l’antiga Mesquita Major, de la qual encara es conserven alguns vestigis com les columnes que sustenten el cor i part de l’arc d’accés a l’aljub.

El seu nom original és església de Santa Maria i va ser construïda entre la fi del segle XIII i l’inici de l’XIV.

La torre campanar va ser construïda a mitjan segle XIV, és de planta quadrada i d’estil napolità.

La portada principal, també construïda a mitjan segle XIV, consta d’una triple arquivolta suportada per columnes gòtiques. Presenta una singular decoració, que fa referència a Déu sobre el tron celestial en forma de Lleó, i a la vida terrenal, en forma humana, animal i vegetal.

L’interior presenta una única nau de forma rectangular, amb cinc extraordinaris arcs diafragma, entre els quals s’ubiquen les capelles laterals decorades amb pintures murals del segle XIII on es representen imatges i escenes de sant Esteve, sant Joan Baptista, sant Pere de Verona i santa Bàrbara.

L’enteixinat goticomudèjar de la part superior és la peça artística de més valor del temple, comparable al de la catedral de Terol. Es va realitzar durant el segle XIII utilitzant la tècnica artesanal medieval de “Parell i artell” a base de taules i llistons amb una decoració policromada que representa la societat feudal del moment. Hi apareixen innombrables escenes de figures humanes cavalleresques, d’animals del bestiari medieval i de motius vegetals, geomètrics, epigràfics i heràldics.

CA LA VILA VELLA

Vila medieval. S. XIV

Ca la Vila Vella és un edifici d’estil gòtic construït durant el segle XIV a la vila medieval de Llíria per acollir les institucions municipals forals com la Sala el Consell i la Cambra dels Jurats. L’interior presenta una gran sala d’arcs diafragma.

Restaurat en època contemporània, en l’actualitat acull el Museu Silvestre d’Edeta, en el qual s’exposa la col·lecció anomenada “Espai per a un Escultor”, composta per 150 obres entre escultures, dibuixos, monotips, aquarel·les i olis realitzades pel llirià Manuel Silvestre Montesinos, un dels més significatius artistes plàstics valencians del segle XX.

Turisme Llíria - Museu Silvestre d'Edeta — Museu Silvestre d'Edeta

FORN DE LA VILA

Vila medieval. S. XIV

Es tracta d’un forn medieval de coure pa que ocupa l’espai d’un antic forn morú de l’època andalusina. Va ser construït al costat d’una de les portes d’entrada a la vila medieval i pegat a l’antiga muralla de la qual encara es conserven restes al pati exterior. És un edifici d’estil gòtic i presenta una entrada amb un arc original de mig punt i una estructura interior composta per una llotja coberta per arcs diafragma. S’hi conserva la boca de coure composta per un arc de mig punt i una volta de quadrant d’esfera, i l’alcavor o espai per emmagatzemar la llenya a la part superior.

El Forn de la Vila, conegut com el Forn del Portal, hui desaparegut, eren de propietat pública i de gestió privada. La seua explotació era arrendada per pública subhastada per un període de tres anys. L’arrendatari i la seua família passaven a viure al mateix edifici i estaven obligats a complir una sèrie de requisits socials i de salut pública.

CA LA VILA

Vila foral. S. XVI.

Es tracta d’un palau d’estil renaixentista construït entre el final del segle XVI i el principi del XVII, anys 1594 i 1602, per albergar les institucions municipals de l’època foral com són la Sala del Consell, la Cambra dels Jurats, l’Almodí, la Cort de Justícia i la Presó.

A l’exterior hi ha tres portes. La principal donava accés a la primera planta, on s’ubicava la Sala del Consell, i a la segona, on s’ubicava la Cambra dels Jurats. La secundària donava accés a la Cambra dels Jurats i a la Presó. I la porta lateral donava accés a l’Almodí o magatzem de blat.

Ca la Vila - Turisme Llíria — Ca la Vila

La façana principal està construïda a base de maçoneria i pedra tallada als cantons, a les portes i a les finestres. La porta principal està formada per un arc de mig punt, emmarcada per pilastres dòriques d’estil toscà i rematada per un relleu de pedra amb l’escut de la ciutat entre àngels i gerros decorats.

La part superior està composta per una teulada a quatre vessants i una torreta de planta octogonal que feia la funció de torre de guaita o de control.

Turisme llíria Ca la Vila — Façana principal Ca la Vila

ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ

Vila ducal. S. XVII.

Es tracta d’una església arxiprestal construïda entre els anys 1627 i 1676. És un dels millors exemples d’esglésies barroques de la Comunitat Valenciana i el millor exemple arquitectònic de la Contrareforma catòlica valenciana.

La seua construcció segueix els preceptes arquitectònics de sant Carles Borromeu, adaptats a la diòcesi de València per l’arquebisbe Isidor Aliaga, nascuts a partir del Concili de Trento. Els plànols són del jesuïta Pau Albiniano, nascut a Llíria, i els mestres d’obra van ser Martín de Orinda i Tomàs Lleonard.

La façana, considerada com una de les millors del barroc valencià, va ser realitzada pel picapedrer Pere d’Ambuesa i les imatges són obra de l’escultor Raimon Capuz.

L’interior consta de tres naus cobertes per voltes de canó, comunicades entre elles per arcs de mig punt. El creuer està cobert per una la cúpula amb tambor octogonal que descansa sobre petxines. Tant la Sagristia com la capella de la Comunió disposen d’una porta d’estil manierista fetes el segle XVII per l’escultor Rodrigo López.

El presbiteri, de planta rectangular, està situat sobre una ampla graderia. Allí es conserva l’Altar Major, un baldaquí de marbre colorit provinent de la Catedral de València que acull la imatge de l’Assumpció, un orgue de canonada provinent de l’església de la Companyia de Jesús de València, i el mausoleu de la duquessa de Llíria, Alba i Berwick, Teresa De Silva i Palafox, construït a Roma el segle XIX per l’escultor José Álvarez.

Turisme-lliria-Iglesia-de-la-Asuncion — Església de l'Assumpció

Vista a l'altar de l'Església de l'Assumpció

Iglesia-de-la-asuncion-vista-a-la-puerta-Turisme-Llíria — Vista a la porta de l'Església de l'Assumpció

Església-de-assumpció-(foto) — Façana de l'Església de l'Assumpció

Iglesia-de-la-asuncion-vista-calle-Turisme-Llíria — Vista des del carrer de l'Església de l'Assumpció

PORTAL DE LA TRAICIÓ

Vila medieval. Segle XIV

Porta d’entrada a la ciutat medieval. D’origen islàmic, al principi va ser una de les portes de la medina andalusina de Lyria. És reformada al segle XIV, després de la conquesta cristiana.

Portal de la Traïció - Turisme Líria — Portal de la traición

CREU DE LA VENTA

Vila foral. Segle XVII

Creu de camí que indicava la direcció cap a la vila de Sogorb, l’interior del Regne de València i de la Corona d’Aragó.

ERMITA DE SANTA BÀRBARA

Vila foral. Segle XVII.

Restes d’una ermita construïda al principi del segle XVII sobre una ermita anterior de finals del segle XV. Està situada al cim del tossal de Santa Bàrbara, des d’on es gaudeix d’una impressionant vista panoràmica de la ciutat de Llíria i del monestir de Sant Miquel.

L’ermita va estar dedicada a santa Bàrbara, protectora de la pedra, i a sant Sebastià, protector de la pesta.
La construcció va ser utilitzada com a fort defensiu durant les guerres carlines. Y su abandono corresponde a la época de la ocupación francesa de principios del siglo XIX.
S’hi accedeix a través del Calvari de Llíria, construït a mitjan segle XIX al llarg del camí de pujada en zig-zag.

Turisme-Lliria-Ermita-de-Santa-Barbara-desde-Ermita-de-San-Miguel — Ermita de Santa Bàrbara des del monestir de Sant Miquel

MONESTIR DE SANT MIQUEL

Vila ducal. Segle XVIII

Complex arquitectònic situat al cim del tossal de Sant Miquel, a 271 metres sobre el nivell de la mar, i des d’on es gaudeix d’una impressionant vista de la comarca del Camp de Túria, de les muntanyes de la serra Calderona i de la mar Mediterrània.
Es tracta d’un dels santuaris més populars de la Comunitat Valenciana, dedicat a l’arcàngel sant Miquel. Va ser fundat pel rei d’Aragó Jaume II, “El Just”, l’any 1326 com a ermitori per a beates dedicades a l’oració.
L’any 1406, el rei d’Aragó, Martí “l’Humà” va dictar unes ordenances que van afectar profundament les residents de l’ermitori. A partir d’aquell moment, per a poder entrar a formar part de les ermitanes, calia que les beates provingueren de bona família i tingueren bona reputació.
L’església va ser construïda el segle XVIII i és d’estil neoclàssic. Les petxines del presbiteri estan decorades amb un conjunt de frescos, obra del pintor acadèmic José Vergara. A més, l’església conté una taula de segle XV, obra del pintor valencià Vicent Masip, pare de Joan de Joanes, i una escultura de l’arcàngel sant Miquel realitzada l’any 1939 per l’escultor Ponsoda Bravo.

A l’església, destaca, especialment, el magnífic cambril. Presenta una decoració de pintures murals dedicades a la iconografia de l’arcàngel sant Miquel, obra del pintor sogorbí Manuel Camarón, alumne de Velázquez. A més, conté un museu d’orfebreria, sederia, argenteria i vestuari religiós.

Turisme-Lliria-Panoramica-de-San-Miguel — Panoràmica del Monestir de Sant Miquel

ERMITA DE SANT VICENT

Vila ducal. Segle XVIII.

Ermita situada al paratge de la Font de Sant Vicent, a uns 2,5 quilòmetres de la ciutat de Llíria en direcció d’Olocau, en el que hui es coneix com a Parc de Sant Vicent.
Va ser construïda el segle XVIII sobre una construcció anterior coneguda com al convent de la Mare de Déu de les Fonts.
L’ermita està dedicada a sant Vicent Ferrer arran de l’esdeveniment conegut com al “Miracle de l’Aigua”, segons el qual, el dominic Vicent Ferrer, l’any 1410, va fer brollar l’aigua del naixement que estava sec.
L’edifici, d’estil barroc i neoclàssic. A l’interior presenta una planta rectangular, amb nau única rematada amb un absis poligonal. Conté pilastres i arcs de mig punt que sostenen una volta de canó contínua.

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU

Vila ducal. Segle XVIII.

Església barroca amb elements neoclàssics construïda durant el segle XVIII.
És un edifici senzill en el qual destaca la maçoneria de l’exterior i els carreus de les cantonades.
Destaca la decoració interior que, mitjançant l’esgrafiat, ressalta els elements estructurals. A l’exterior destaca la típica cúpula de teula blava que sobreïx del conjunt.

Església de la Mare de Déu - Turisme Líria — Iglesia de la Virgen

Esglèsia del Remei - Turisme Líria — Iglesia del Remei

CONVENT DEL REMEI

Vila ducal. Segle XVIII.

Conjunt arquitectònic construït el segle XVIII d’estil barroc i neoclàssic.
L’església és de tres naus amb volta de mig canó i conté un retaule al presbiteri d’estil eclèctic. Les dependències del convent són en l’actualitat una residència de majors on cal destacar el claustre d’estil neoclàssic.
L’edifici va ser construït el segle XVIII sobre un antic convent del segle XVI que va acollir els monjos trinitaris calçats provinents del convent de les Fonts.
Al segle XIX, amb la desamortització de Mendizábal, es produeix l’exclaustració dels trinitaris, l’edifici passa a ser propietat municipal i s’utilitza com a hospital de caritat.
El 1890 l’edifici va ser donat per l’Ajuntament de Llíria per a fundar l’actual casa asil d’ancians.

CONVENT DE SANT FRANCESC

Vila ducal. Segle XVIII
Conjunt arquitectònic d’estil barroc que acull el convent i l’església de Sant Francesc.
El convent es va construir a mitjan segle XVII, l’església i la capella de la Tercera Orde són de principis del XVIII. i el cambril data de la primera meitat del segle XX.
L’edifici està integrat en l’estructura del primitiu convent franciscà.
Té una planta rectangular amb tres naus cobertes amb volta i cúpula sense tambor al creuer. La decoració és senzilla, feta a base de pintures amb elements academicistes.
El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, es produeix l’exclaustració dels franciscans i l’edifici passa a propietat municipal, llevat de l’església.

Església de Sant Francesc - Turisme Líria — Iglesia San Francisco

MOLÍ DE LA PARRA

Vila ducal. Segle XVIII

Antic molí hidràulic per a moldre cereal. L’actual estructura es va construir sobre un molí anterior d’època medieval. Les restes existents daten del segle XVIII. S’hi conserva part del paviment, una mola encastada i diverses galeries subterrànies per a produir energia hidràulica a través de l’aigua provinent del naixement de la font de Sant Vicent.

CA PORCAR

Ca Porcar és una casa construïda entre finals de segle XIX i principis del XX. Arquitectònicament és d’estil modernista, de tipus regionalista i amb un aire neoclàssic. L’edifici principal és de planta rectangular de dues altures, coberta a dos vessants i amb una torreta.

El veí de Llíria Francisco Porcar, alt funcionari de l’Estat i director de Correus, es va fer construir una casa de descans i esplai a la partida de Censals, un espai envoltat d’horta a mig quilòmetre del nucli urbà de Llíria.

L’any 1917, durant la realització d’unes obres de millora de la casa es va recuperar el mosaic d’època romana denominat “Els Dotze Treballs d’Hèrcules”

El mosaic va estar al mateix jardí de la casa al descobert durant vint-i-cinc anys, fins que el 1942 va ser arrencat per restauradors del Ministeri de Cultura i dut a Madrid al Museu Nacional d’Arqueologia, on roman exposat en l’actualitat.

La troballa demostra que Ca Porcar va ser construïda sobre una antiga vila rural pertanyent a l’Edeta romana. Possiblement la residència d’estiu d’una família de patricis que devien tindre la vivenda habitual al centre del municipi. El mosaic conformaria la pavimentació d’una de les habitacions de la vil·la, com ho demostra la presència d’una parella de pollegueres que pertanyien a la porta d’accés a l’habitacle.

XALET DE SANT VICENT

Edifici construït el 1930 propietat de la família de José Vivó Vidal. Família benestant de la ciutat de València que va comprar una parcel·la privada pertanyent a la partida rural de la Font De Sant Vicent al veí de Llíria Simeó Morató amb l’objectiu de fer-se construir una vil·la de descans i d’estiueig composta per casa i jardí.

L’any 1994 passa a ser propietat de l’Ajuntament de Llíria. A la ciutat de Gàtova hi ha un edifici de característiques similars.

El xalet de Sant Vicent és una construcció d’estil modernista, estètica de moda a principis del segle XX, i de tipologia de la Secessió. Arquitectònicament prioritza l’efecte visual abans que la utilitat. Consta de cinc plantes, cadascuna de les quals de menor superfície respecte de la baixa, i teulada a dos vessants.

A l’exterior presenta finestres de mida xicoteta i simetria en els elements, i predomina el color blanc i les teules, les motlures i els elements decoratius pintats de blau.

A la planta baixa es troba el vestíbul, el saló menjador, la cuina, els banys i l’arrencada de l’escala de caragol, a través de la qual s’accedeix a totes les plantes corresponents a habitacions, dormitoris i terrasses.

Patrimoni històric