Turismo Llíria

Patrimoni històric

  1. Home
  2. Jaciments arqueològics

Jaciments arqueològics

TOSSAL DE SANT MIQUEL

Poblat ibèric. S. VI aC – II aC. Declarat BIC

El jaciment arqueològic es correspon amb l’antiga Edeta ibera, capital d’una regió, coneguda com a Edetània, que es va estendre entre els rius Xúquer i Palància. Va estar habitada entre els segles VI i II aC i ocupava una extensió de deu hectàrees. La metròpolis, amb el seu règul Edecó al capdavant, va tindre una gran influència política, social i econòmica a la península Ibèrica i va exercir un paper rellevant durant la 2a Guerra Púnica entre romans i cartaginesos al segle III aC.

Es troba a la falda del monestir de Sant Miquel, a uns 400 metres del nucli urbà de Llíria, i s’estén per un vessant del mateix turó de Sant Miquel. S’hi conserven restes de la via d’accés excavada a la roca. Els habitatges estan construïts amb parets de tova sobre sòcols de pedra. Les estances eren de planta baixa o de diverses altures, i els diferents espais es comunicaven entre si mitjançant escales.

El tossal de Sant Miquel és conegut universalment per les ceràmiques pintades amb escenes figurades que representen diversos aspectes de la societat ibera de l’Edetània. Es tracta d’una gran col·lecció de peces arqueològiques de diverses formes i mides decorades amb inscripcions i pintures que mostren el modus vivendi de la classe aristocràtica de l’època: escenes de guerra, de dansa ritual i de caça que ajuden a entendre i interpretar la societat de l’època. Aquest material està exposat al Museu de Prehistòria de València i al Museu Arqueològic de Llíria. Destaquen el Vas dels Guerrers i el Càlat (Kalathos) de la Dansa.

El poblat s’abandona a conseqüència de la conquesta romana al segle II aC.

MONT-RAVANA

Poblat ibèric. S. VI aC – II aC. Declarat BIC

La Mont-ravana és un poblat d’època ibèrica (s. V a III aC), de mida mitjana, i se situa al voltant del Tossal de Sant Miquel, l’antiga Edeta, i a uns 8 km de la ciutat de Llíria. Té una superfície de 5.000 m2 i conserva gran part del recinte emmurallat.

S’ha excavat, aproximadament, una cinquena part del poblat. S’hi conserven diversos departaments productius i uns quants habitatges. Les plantes d’aquests són, generalment, regulars, encara que s’adapten a les característiques del terreny. Els murs són de pedra calcària travats en sec i en algunes zones assoleixen una alçària que s’acosta als dos metres.

Es tracta d’un poblat especialment agrícola relacionat amb l’explotació del territori. Conserva part d’un complex industrial format per zones de molta i trulls, i part de les restes constructives de basses relacionades amb el procés d’elaboració de vi.

Del conjunt de peces arqueològiques recuperades destaca l’escultura d’un bou que s’exposa al Museu Arqueològic de Llíria (MALL).

EL CASTELLET DE BERNABÉ

Poblat ibèric. S. IV aC – II aC.

Caseriu ibèric d’uns 1.000 m2 situat sobre una xicoteta elevació a la partida rural de la Concòrdia (Parc Natural de la Serra Calderona) i a 15 km del nucli urbà de Llíria. Entre els segles IV i II aC va formar part del territori de l’Edetània.

L’urbanisme es basa en un carrer central amb habitatges i espais de producció laterals construïts en pedra seca i tova. Les construccions eren de planta baixa o de dues plantes i disposaven d’escales exteriors adossades a les façanes.

Castellet - Turisme Llíria
Castellet de Bernabé - Turisme Llíria

Dins el caseriu s’identifiquen tres sectors diferenciats: el carrer central, la residència de família aristocràtica, propietària del recinte i del territori circumdant, i els espais de vida i departaments on es feien activitats relacionades amb l’explotació agrícola com ara l’emmagatzematge de cereal o l’elaboració de vi, oli i mel, i amb l’explotació minera com ara l’extracció de plata.

Algunes de les peces arqueològiques recuperades estan exposades al Museu de Prehistòria de València i al Museu Arqueològic de Llíria (MALL).

MAUSOLEUS ROMANS

Ciutat romana. S. I – II dC. Declarat BIC

Turisme Llíria Mausoleu RomàEs tracta d’un dels conjunts arquitectònics relacionats amb el món funerari més importants de l’antiga província romana d’Hispània.

S’hi conserven dos monuments funeraris que formaven part de l’antiga necròpolis d’Edeta (Llíria) disposats al costat d’una de les principals vies de l’entrada a la ciutat romana.

Al llindar de l’entrada al recinte funerari hi ha quatre lloses amb la inscripció llatina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa «P. Clodi Eutic el va construir per a si i per a Clodia Natalia, la seva estimada esposa».

El primer monument té la façana decorada amb pilastres acanalades i una cambra interior amb dos bancs correguts on se celebraven les Parentalia o festa dels parents.

El segon monument pertany al grup de sepulcres turriformes i conserva una llosa amb un orifici central per a realitzar les libacions que tapa una cavitat cúbica on es dipositaven les cendres i els aixovars funeraris.

Un audiovisual interpretatiu anomenat “Eutic en busca dels Camps Elisis” es projecta al mateix espai històric.

TERMES ROMANES DE MURA

Ciutat romana. S. I-VII dC. BIC (Bé d’Interés Cultural)

Distribució d’aire i aigua calenta

Les termes romanes de la partida de Mura constitueixen un dels conjunts arquitectònics més singulars i importants de la província romana d’Hispània. Amb una superfície de 4.000 m2, presenta un estat de conservació excel·lent i està integrat al nucli urbà de Llíria.

Les restes conservades formaven part d’un gran complex balneari de caràcter públic. S’hi diferencien dues parts: una zona religiosa organitzada al voltant d’un santuari oracular i un gran conjunt termal doble.

El santuari oracular és el lloc on es practicaven els auguris i les endevinacions. Es compon d’un temple d’estil grec amb pòrtic a l’entrada i conserva dos recintes tancats, un per a acollir exvots (pronaos), i un altre equipat amb òmfal per a l’execució de l’endevinació (naos). A més, disposa de diversos espais complementaris com ara una granja de cria dels animals sacrificats durant les cerimònies, un hort per al cultiu de les plantes utilitzades en les litúrgies i la sagristia de les pitonisses i dels sacerdots.

El conjunt termal conforma un complex de caràcter lúdic i curatiu compost per diverses dependències i establiments dotacionals que aprofitava les propietats terapèutiques de l’aigua procedent de la font de Sant Vicent, on en època romana es trobava el Nimfeu o Temple de les Nimfes. El complex es compon de termes masculines i femenines. Ambdues disposen d’entrada i recepció (tabernarum), lloc de reunió i esplai (basilica thermarum), sala termal freda (frigidarium), sala temperada (tepidarium) i calenta (caldarium), i un espai per a la pràctica esportiva (palestra) equipada amb piscina per nedar (natatio).

Possiblement, el promotor d’aquesta obra arquitectònica va ser Marc Corneli Nigrí Curiat Matern. Empresari, polític i militar romà nascut a Edeta (Llíria) l’any 40 dC, que va ocupar alts càrrecs de responsabilitat dins de l’Imperi i va ser candidat a ocupar el tron ​​Imperial.

A l’època baiximperial les termes s’abandonen i són ocupades, successivament, en època bizantina i visigoda, probablement, com a monestir paleocristià fins a mitjan segle VII dC.

Un audiovisual interpretatiu anomenat “El somni edetà de Nigrí” es projecta al mateix espai històric.

MOLLÓ DEL PLA DE L’ARC

El Molló del Pla de l’Arc era fins fa poc un dels monuments més representatius de la ciutat romana d’Edeta. Tenim notícies d’aquesta construcció des del segle XVI. El 1806, l’historiador francès A. de Laborde en fa un gravat, amb algunes dades afegides, que correspon al conservat en l’actualitat.

Formava part d’una gran porta amb forma d’arc de mig punt que donava accés a un important espai públic o al mateix municipi de dret llatí d’Edeta.

Se’n conserva un pilar amb fàbrica de carreus, amb grans pedres calcàries llaurades amb una motlura ornamental correguda en dues de les cares.

Hi ha un paral·lelisme clar entre l’Arc de Cabanes i el pilar de Llíria o Molló del Pla de l’Arc, considerat com un pilar o suport d’un arc romà. En l’actualitat, recents investigacions consideren que es tracta d’una cantonada o angle d’una construcció de majors dimensions, sobre el qual concorrerien dues parets.

Aquest element va ser construït, sens dubte, en època romana, probablement a finals de s. I dC.

Lost your password?

User registration is disabled for now. Contact site administrator.