La Buitrera, el Coto de Català i el Coto d’Izquierdo són tres destacables boscos situats a prop del nucli urbà de Llíria. Presenten cims de baixa i mitjana altitud i barrancs. Els tres paratges són botànicament rics. Hi destaquen les pinedes i l’abundància de plantes aromàtiques típiques del clima mediterrani. També hi trobem la presència d’arquitectura rural com ara coves habitades fins a èpoques recents i aljubs.
Altres paratges
L’Horta Vella (l’horta vella) de Llíria va nàixer, possiblement, a l’època de l’Edeta romana; els cultius d’aquella època eren, majoritàriament, cereals, olivera i vinya. No obstant això, el paisatge de l’horta actual data de l’edat mitjana; durant el període de la Lyria musulmana s’introdueix el regadiu amb la construcció de la séquia Major, que va portar l’aigua de l’actual font de Sant Vicent a l’horta; els productes agrícoles de l’època hispanomusulmana eren molt variats, als cultius clàssics s’hi afegeixen hortalisses com l’albergina i la carxofa.
Amb la creació de la vila cristiana de Llíria es van impulsar altres activitats productives gràcies a la construcció d’infraestructures hidràuliques com ara molins d’aigua, que van crear un ric espai hortofructícola; el Molí de la Parra n’és un clar exemple. En l’actualitat aquesta zona agrícola produeix, a més dels productes anteriorment esmentats, altres productes com la tomaca, la creïlla, la ceba, l’encisam, la dacsa i la carabassa.
